Jo, EspartaKa
Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.
Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.
Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.
Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.
Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.
Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.
Entrades
Hay un colectivo de homosexuales llamado Colega que no está muy de acuerdo con este tipo de cabalgatas que dan una visión estereotipada de gays y lesbianas. Y yo comparto esa opinión...
ResponEliminaBsss
Hola, hola:
ResponEliminaSí, conozco a Colega y, la verdad, me parece un poco paradójico su razonamiento después de haber leido algunas de sus declaraciones a los medios.
¿Visión estereotipada? No, no estoy de acuerdo. Creo que no sólo no refuerza estereotipos sino que es una de las más coloridas y más diversas en las que he participado. Representantes de los partidos políticos progresistas, organizaciones de derechos civiles, batukada, gente de todo tipo y color (jóvenes, ancianas, en silla de ruedas...). Es muy emocionante.
Si quieres ir a la parte divertida, con la música de las carrozas, puedes hacerlo. Si lo prefieres, puedes ir a la parte puramente reivindicativa. Puedes estar con quien quieras, ser como quieras, pero nadie va a poder estar por ti.
Besos.