EspartaKa, la rata

Jo, EspartaKa

Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.

Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.

Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.

Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.

Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.

Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.

dijous 2 de febrer de 2012

Yeah! Marea violeta

Pels nostres drets, per la llibertat afectiu sexual, per l'educació en valors, pels animals, per justícia, uneix-te a la marea violeta!

Més info ACÍ

dimarts 10 de gener de 2012

El racisme s'aprèn

Com tots els prejudicis, com totes les discriminacions.

Mira:

dijous 29 de setembre de 2011

Els drets de les dones són drets humans. Pel dret a decidir sobre el nostre propi cos.

Lletra: "Tu cuerpo"

dilluns 11 de juliol de 2011

Solidaritat amb les persones activistes detingudes

Quan és més perillós defensar a un animal que torturar-ho, quan es criminalitza un moviment que lluita per la justícia i la no violència... és que alguna cosa no va bé en aquesta societat. No et quedes al marge, et necessitem. Recolza a la i els activistes d’Equanimal i d'Igualdad Animal, en presó per documentar els horrors de l'explotació animal.

dimarts 24 de maig de 2011

Islàndia, wait for me!!!

Estalviant per al meu bitllet a Islàndia. Ja sé que no és el paradís, que cal lluitar en matèria d'igualtat i de drets dels animals. Però allí, almenys, la corrupció es castiga electoralment. De moment, em pose aquesta foto de fons d'escriptori.

dilluns 7 de març de 2011

Demà, totes i tots a la mani...

dijous 3 de març de 2011

Violencia machista y maltrato animal

La violencia es violencia siempre. Si queremos ayudar a las mujeres debemos escuchar lo que nos dicen. Y nos dicen que quieren a su perr@ o a su gat@, o a cualquier otro animal con el que convivan, y que no se irán de casa sin ella o sin él. Y el agresor lo sabe y lo utilizará para retenerla, para aterrorizarla, para matarla.

Pongámonos las pilas con este tema, porque hay muchas vidas en juego, humanas y no humanas.

Leer artículo de 20 Minutos

dijous 10 de febrer de 2011

"Sólo grité mi dolor. ¡Habían matado a mi familia!"

dimecres 19 de gener de 2011

Indiferència

dijous 13 de gener de 2011

Violència sexual en Haití

"La fragilidad de estas estructuras y el caos sobre el cual están organizados los han convertido en una trampa para las mujeres y las niñas que viven en ellos, dejándolas más expuestas a la violencia sexual y de género. En los primeros 150 días tras el terremoto se denunciaron más de 250 casos de violación en varios campamentos, y se cree que ésta cifra es sólo una pequeña muestra de la realidad, ya que muchas víctimas tienen miedo a denunciar o creen que el hecho de denunciar no va a conllevar ningún cambio en su situación."

Amnistía Internacional

Los obispos y los linces

Soy animalista y defiendo la vida. También defiendo el derecho de las mujeres a interrumpir un embarazo que no desean. Ese anuncio me parece un engaño por varios motivos:

1. Se presenta a dos individuos (un niño y un lince), ¿por qué no tienen el valor de plasmar en el anuncio lo que defienden realmente: un cigoto?

2. No es cierto que se proteja más a los animales, eso es una mentira absoluta. Los sometemos a todo tipo de explotación, los transformamos en objetos, les privamos de dignidad. La Iglesia es cómplice de la humillación, tortura y muerte de animales por “diversión” (desde el Toro de la Vega a las corridas de toros). Sobre la protección del lince habría mucho que decir. Si a ese niño se le hiciera lo mismo que se le va a hacer al lince (separación de su madre, por ejemplo) intervendría fiscalía de menores.

3. Ese anuncio está financiado con mi dinero, con el dinero de todas las personas contribuyentes.

4. Siempre he estado a favor de la vida, no como la institución anunciante (cruzadas, amparo a nazis y bendición de personas tan defensoras de los derechos humanos y de la “vida” como el Sr. Pinochet).