Jo, EspartaKa

Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.

Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.

Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.

Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.

Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.

Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.

dimarts, 23 de juny de 2009

Orgull 2009


2 comentaris:

  1. Hay un colectivo de homosexuales llamado Colega que no está muy de acuerdo con este tipo de cabalgatas que dan una visión estereotipada de gays y lesbianas. Y yo comparto esa opinión...

    Bsss

    ResponElimina
  2. Hola, hola:

    Sí, conozco a Colega y, la verdad, me parece un poco paradójico su razonamiento después de haber leido algunas de sus declaraciones a los medios.

    ¿Visión estereotipada? No, no estoy de acuerdo. Creo que no sólo no refuerza estereotipos sino que es una de las más coloridas y más diversas en las que he participado. Representantes de los partidos políticos progresistas, organizaciones de derechos civiles, batukada, gente de todo tipo y color (jóvenes, ancianas, en silla de ruedas...). Es muy emocionante.

    Si quieres ir a la parte divertida, con la música de las carrozas, puedes hacerlo. Si lo prefieres, puedes ir a la parte puramente reivindicativa. Puedes estar con quien quieras, ser como quieras, pero nadie va a poder estar por ti.

    Besos.

    ResponElimina

Una miqueta de relax