Jo, EspartaKa

Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.

Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.

Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.

Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.

Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.

Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.

dijous, 29 d’octubre del 2009

Dorothy i Wenka

Dorothy

“Después de que un cazador matase a su madre, Dorothy fue vendida como “mascota” a un parque de atracciones en Camerún. Durante los siguientes 25 años de su vida, permaneció atada al suelo con una cadena alrededor de su cuello. Soportando mofas y burlas, sus “cuidadores” la enseñaron a beber cerveza y a fumar para divertir a los visitantes. En mayo del año 2000, Dorothy – obesa por su pobre dieta y la falta de ejercicio – fue rescatada y reubicada junto a otros 10 primates. A medida que su salud se fue restableciendo, comenzó a aflorar su naturaleza amable. Adoptó a un chimpancé huérfano llamado Bouboule y entabló gran amistad con muchos otros primates, incluido Jacky (el macho alfa del grupo) y Nama (otro de los monos rescatados de aquel infame parque de atracciones).”


“El día 21 de Mayo pasado fue un día como cualquier otro para una chimpancé que no se
conoce su rostro, pero se sabe que está allí, en los sótanos del Centro de Primatología de Yerkes, perteneciente a la Universidad de Emory, en Atlanta, Estados Unidos. Ha cumplido ya 55 años. Wenka sabe que hace una eternidad vive en Yerkes, pero aunque ella no sepa contar los días y años como los humanos lo hacen, solo piensa que ha conseguido sobrevivir y que sigue luchando desesperadamente por su vida, tras más de medio siglo de tortura.

Wenka también sabe que los hijos que trajo al mundo desaparecieron horas después de su nacimiento, y nunca consiguió tenerlos junto a ella y demostrar su cariño como madre. Sabe perfectamente que entre las centenas de inyecciones que penetraron sus venas, con todo tipo de productos, desde alcohol a hormonas y que perturbaron su metabolismo, ella ha conseguido sobrevivir.

Wenka no sabe lo que es el cariño, el abrazo de otro chimpancé y está ya muy lejos en lo recóndito de su memoria los dos años que vivió, después de su nacimiento en otro laboratorio (el que precedió a Yerkes, en Orange Park, Florida), cuando fue tratada como un bebe humano en la casa de una persona. Wenka ha vivido prácticamente toda su vida en un laboratorio, fue - tal vez - solo tocada por manos enguantadas en material sintético, y nunca por el calor de una mano humana desnuda. Conoció el dolor en todas sus formas posibles. Ya, en el primer día de su nacimiento, fue arrancada del pecho de su madre, e hicieron con ella la primera experiencia, en un cuarto oscuro, donde eran estudiados los defectos de la visión humana.

Wenka, está sola.”

divendres, 23 d’octubre del 2009

Ahhhhhh!!!

Els defensors de la “vida”

... feien açò:


"Por la violación de los torturadores, quedé embarazada y aborté en la cárcel. Sufrí descargas eléctricas, acoso sexual con perros y me introdujeron ratas vivas por la vagina. Me obligaron a tener relaciones sexuales con mi padre y hermano, que también estaban detenidos. Tenía 25 años. Estuve en prisión hasta 1976".

Font: Público.es

dijous, 15 d’octubre del 2009

Veganisme, també, contra el canvi climàtic

La alimentació dels humans també afecta el canvi climàtic. Els animals que utilitzem per a obtindre aliments deixen un rastre de gasos que incideixen en aquest greu problema, i que s’afegeixen a la contaminació dels aqüífers, a la destrucció d’espais naturals per a produir vegetals destinats a l’alimentació dels ramats o l’acumulació de tones i tones de residus sòlids.

El 8/10/2009, l’espai El Medi Ambient de TV3 emeté el reportatge "Contra el canvi climàtic, menys carn?" Sembla ser que el Fòrum Alimentari, organització de les empreses d’explotació dels no humans per a l’alimentació dels humans, està preocupat pel nostre planeta. Ha impulsat un estudi molt seriós per a quantificar el problema i, després de constatar l’esforç i les bones pràctiques del sector, llança propostes com la modificació de la dieta dels esclaus per a reduir les seues flatulències o el reciclatge dels seus fems per a produir energia.

El moviment vegà prefereix els arguments que tenen les víctimes com a protagonistes, més que els que parlen dels interessos i preocupacions humanes. Els drets a la vida i a la llibertat en un hàbitat digne, inalienables per a tots els éssers amb capacitat de sentir i patir, haurien de ser suficients per a defensar una alimentació sense carn, no amb menys carn. Sense ous ni lactis, el fruit dels pitjors esclavatges. Sense cuir, llana o seda. Sense experimentació animal. Sense ús animal.

Però, a més, el veganisme garanteix una alimentació completa i sana. És una alimentació justa i sostenible, perquè la producció d’aliments vegetals és més que suficient per a garantir l’alimentació de tota la població humana del planeta, tota. I, a més, un món sense els milers de milions de les víctimes anuals de la indústria càrnica-pesquera, dels lactis i dels ous, donaria un pas de gegant en la lluita contra el canvi climàtic.

Potser hi ha zones “habitades” que no ofereixen altra opció “productiva” que la ramaderia tradicional. Potser que hi haja alternatives ecològiques, sostenibles, o potser que la concentració a zones d’alta densitat humana, amb serveis i capacitats productives adequades, siga la millor opció. El que és segur és que un espai sense humans no és un espai deshabitat, i que la ramaderia tradicional és molt xicoteta per a que la gran industria càrnica de producció intensiva s’amague al seu darrere.

El veganisme és la revolució més senzilla, la que es fa individualment, elegint allò que mengem, vestim o comprem. És la millor opció pels individus humans i pel futur del planeta. I és, sobre tot, la millor opció pels animals que els humans utilitzem com si foren coses al nostre servei.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

El desahucio de 120 perros

“Rocky apenas respiraba cuando fue encontrado ahorcado en medio del campo. Entonces, nadie apostaba ni un céntimo por su vida y ahora espera acabar sus días entre una familia.".

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Ona J.

"ONA J.: NOSOTRAS HABLAMOS DE TI CUANDO HAS MUERTO . "Fallece la mujer que entró en coma en julio tras ser apaleada y violada por su novio y un amigo "

Todo el horror de la violencia se concentra en la vida y circunstancias de su asesinato: lituana de origen, extranjera en este país, sin trabajo, sin casa, sin familia aquí, sin amigas. Vivía en la indigencia, al lado del cementerio de Valencia. Maltratada y agredida por su novio, tiene orden de protección, ella no declara en el juicio y se le absuelve. Dos días después del cese de la orden de alejamiento la viola salvajemente. Tres meses en coma, sin acompañantes, sin familia, hasta su muerte (menos mal que existen las profesionales de los hospitales públicos). Su cuerpo está en el Anatómico Forense."

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Sonia

"El 5 de octubre de 1991, Sonia, una mujer transexual, era asesinada a golpes en el parque de La Ciutadella de Barcelona por un grupo de siete jóvenes skinheads de ideología ultraderechista. Sonia y otra compañera dormían al raso en el parque cuando el grupo de jóvenes decidió “tocar el tambor” como llamaban por entonces al hecho de golpear brutalmente la cabeza de alguien con sus botas. Sonia murió, su compañera fue herida de gravedad. ".

Font: http://www.dosmanzanas.com/

dijous, 1 d’octubre del 2009

Presentació de DIVERSA-MENT


Col·lectiu LGTB de Camp de Morvedre

Divendres, 02/10/2009 - 19:30 h.
Lloc: Centre Cívic del Port de Sagunt

Una miqueta de relax