Jo, EspartaKa

Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.

Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.

Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.

Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.

Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.

Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.

dijous, 15 d’octubre de 2009

Veganisme, també, contra el canvi climàtic

La alimentació dels humans també afecta el canvi climàtic. Els animals que utilitzem per a obtindre aliments deixen un rastre de gasos que incideixen en aquest greu problema, i que s’afegeixen a la contaminació dels aqüífers, a la destrucció d’espais naturals per a produir vegetals destinats a l’alimentació dels ramats o l’acumulació de tones i tones de residus sòlids.

El 8/10/2009, l’espai El Medi Ambient de TV3 emeté el reportatge "Contra el canvi climàtic, menys carn?" Sembla ser que el Fòrum Alimentari, organització de les empreses d’explotació dels no humans per a l’alimentació dels humans, està preocupat pel nostre planeta. Ha impulsat un estudi molt seriós per a quantificar el problema i, després de constatar l’esforç i les bones pràctiques del sector, llança propostes com la modificació de la dieta dels esclaus per a reduir les seues flatulències o el reciclatge dels seus fems per a produir energia.

El moviment vegà prefereix els arguments que tenen les víctimes com a protagonistes, més que els que parlen dels interessos i preocupacions humanes. Els drets a la vida i a la llibertat en un hàbitat digne, inalienables per a tots els éssers amb capacitat de sentir i patir, haurien de ser suficients per a defensar una alimentació sense carn, no amb menys carn. Sense ous ni lactis, el fruit dels pitjors esclavatges. Sense cuir, llana o seda. Sense experimentació animal. Sense ús animal.

Però, a més, el veganisme garanteix una alimentació completa i sana. És una alimentació justa i sostenible, perquè la producció d’aliments vegetals és més que suficient per a garantir l’alimentació de tota la població humana del planeta, tota. I, a més, un món sense els milers de milions de les víctimes anuals de la indústria càrnica-pesquera, dels lactis i dels ous, donaria un pas de gegant en la lluita contra el canvi climàtic.

Potser hi ha zones “habitades” que no ofereixen altra opció “productiva” que la ramaderia tradicional. Potser que hi haja alternatives ecològiques, sostenibles, o potser que la concentració a zones d’alta densitat humana, amb serveis i capacitats productives adequades, siga la millor opció. El que és segur és que un espai sense humans no és un espai deshabitat, i que la ramaderia tradicional és molt xicoteta per a que la gran industria càrnica de producció intensiva s’amague al seu darrere.

El veganisme és la revolució més senzilla, la que es fa individualment, elegint allò que mengem, vestim o comprem. És la millor opció pels individus humans i pel futur del planeta. I és, sobre tot, la millor opció pels animals que els humans utilitzem com si foren coses al nostre servei.

1 comentari:

  1. buenasss rata amiga per el enllaç ara el miraré. un srggfgggg!!!!
    Lulú

    ResponElimina

Una miqueta de relax