La alimentació dels humans també afecta el canvi climàtic. Els animals que utilitzem per a obtindre aliments deixen un rastre de gasos que incideixen en aquest greu problema, i que s’afegeixen a la contaminació dels aqüífers, a la destrucció d’espais naturals per a produir vegetals destinats a l’alimentació dels ramats o l’acumulació de tones i tones de residus sòlids.
El 8/10/2009, l’espai El Medi Ambient de TV3 emeté el reportatge "Contra el canvi climàtic, menys carn?" Sembla ser que el Fòrum Alimentari, organització de les empreses d’explotació dels no humans per a l’alimentació dels humans, està preocupat pel nostre planeta. Ha impulsat un estudi molt seriós per a quantificar el problema i, després de constatar l’esforç i les bones pràctiques del sector, llança propostes com la modificació de la dieta dels esclaus per a reduir les seues flatulències o el reciclatge dels seus fems per a produir energia.
El moviment vegà prefereix els arguments que tenen les víctimes com a protagonistes, més que els que parlen dels interessos i preocupacions humanes. Els drets a la vida i a la llibertat en un hàbitat digne, inalienables per a tots els éssers amb capacitat de sentir i patir, haurien de ser suficients per a defensar una alimentació sense carn, no amb menys carn. Sense ous ni lactis, el fruit dels pitjors esclavatges. Sense cuir, llana o seda. Sense experimentació animal. Sense ús animal.
Però, a més, el veganisme garanteix una alimentació completa i sana. És una alimentació justa i sostenible, perquè la producció d’aliments vegetals és més que suficient per a garantir l’alimentació de tota la població humana del planeta, tota. I, a més, un món sense els milers de milions de les víctimes anuals de la indústria càrnica-pesquera, dels lactis i dels ous, donaria un pas de gegant en la lluita contra el canvi climàtic.
Potser hi ha zones “habitades” que no ofereixen altra opció “productiva” que la ramaderia tradicional. Potser que hi haja alternatives ecològiques, sostenibles, o potser que la concentració a zones d’alta densitat humana, amb serveis i capacitats productives adequades, siga la millor opció. El que és segur és que un espai sense humans no és un espai deshabitat, i que la ramaderia tradicional és molt xicoteta per a que la gran industria càrnica de producció intensiva s’amague al seu darrere.
El 8/10/2009, l’espai El Medi Ambient de TV3 emeté el reportatge "Contra el canvi climàtic, menys carn?" Sembla ser que el Fòrum Alimentari, organització de les empreses d’explotació dels no humans per a l’alimentació dels humans, està preocupat pel nostre planeta. Ha impulsat un estudi molt seriós per a quantificar el problema i, després de constatar l’esforç i les bones pràctiques del sector, llança propostes com la modificació de la dieta dels esclaus per a reduir les seues flatulències o el reciclatge dels seus fems per a produir energia.
El moviment vegà prefereix els arguments que tenen les víctimes com a protagonistes, més que els que parlen dels interessos i preocupacions humanes. Els drets a la vida i a la llibertat en un hàbitat digne, inalienables per a tots els éssers amb capacitat de sentir i patir, haurien de ser suficients per a defensar una alimentació sense carn, no amb menys carn. Sense ous ni lactis, el fruit dels pitjors esclavatges. Sense cuir, llana o seda. Sense experimentació animal. Sense ús animal.
Però, a més, el veganisme garanteix una alimentació completa i sana. És una alimentació justa i sostenible, perquè la producció d’aliments vegetals és més que suficient per a garantir l’alimentació de tota la població humana del planeta, tota. I, a més, un món sense els milers de milions de les víctimes anuals de la indústria càrnica-pesquera, dels lactis i dels ous, donaria un pas de gegant en la lluita contra el canvi climàtic.
Potser hi ha zones “habitades” que no ofereixen altra opció “productiva” que la ramaderia tradicional. Potser que hi haja alternatives ecològiques, sostenibles, o potser que la concentració a zones d’alta densitat humana, amb serveis i capacitats productives adequades, siga la millor opció. El que és segur és que un espai sense humans no és un espai deshabitat, i que la ramaderia tradicional és molt xicoteta per a que la gran industria càrnica de producció intensiva s’amague al seu darrere.
El veganisme és la revolució més senzilla, la que es fa individualment, elegint allò que mengem, vestim o comprem. És la millor opció pels individus humans i pel futur del planeta. I és, sobre tot, la millor opció pels animals que els humans utilitzem com si foren coses al nostre servei.
buenasss rata amiga per el enllaç ara el miraré. un srggfgggg!!!!
ResponEliminaLulú