Jo, EspartaKa

Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.

Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.

Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.

Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.

Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.

Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.

dijous, 14 de maig del 2009

IMMORAL. La jerarquia eclesiàstica es supera a si mateixa, una vegada i una altra, i una altra

"Los condones propagan el sida y los abortos provocan suicidios".

Font: http://www.publico.es/espana/225360/arzobispo/granada/cree/silencia/masivo/preservativos/africa/propagado/sida

I la meua part favorita, que titularem “LA VERITAT”: “... Es verdad para todo el que no se resigne a que nuestra sexualidad, ni nada en nuestra vida, sea como en la vida de los animales". Ja t'agradaria a tu, Sr. Martínez, tindre la capacitat d’estimar sense jutgar que tenim nosaltres, els animals no humans. Lulú, please, la katana de Kill Bill.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. FEMINISTA EN RED14 de maig del 2009, a les 23:00

    No te preocupes Espartaka, te mando por correo una KATANA DE KILL BILL para ke le arres al farfollas este. Yo es ke me escogorroncio, ya noi tan siquiera me cabreo. Yo creo ke les podrían montar un programa de humor. Sería mejor ke un monólogo de Chiquito de la Calzada.....
    Ptonsss!!!! y lametazos

    ResponElimina
  2. qaesar15 de maig del 2009, a les 13:02

    Pero qué sabrán de la vida unos tipos que siempre están hablando de la muerte...

    Bss

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Una miqueta de relax