Jo, EspartaKa

Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.

Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.

Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.

Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.

Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.

Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.

diumenge, 17 de maig de 2009

Dia Internacional contra l’homofòbia, lesbofòbia, bifòbia i transfòbia

Hui ha estat una jornada festiva i reivindicativa. Hem fet moltes coses: cantar, llegir contes, dibuixar...

Ha vingut molta gent, com aquests amics i aquestes amigues:

Però, no hem d’oblidar que molta gent al món és empresonada, torturada i executada per estimar, sense haver fet mal a ningú. Hi ha gent que pateix la marginació social que els i les estigmatitza, també per estimar lliurement a algú.


Tots els animals volem que els humans deixen de tractar-se injustament entre ells. No entenem com alguna gent, que diu que defensa la "vida" (El Vaticà, us sona?) vote a l’ONU contra la despenalització de l'homosexualitat, fet que recolza el manteniment de les penes de presó i mort per a persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

Però, afortunadament, tenim per davant un futur d’esperança:

2 comentaris:

  1. Pero, ¿qué sabrán los obispos del sexo si nunca se han corrido a gusto?

    Bsss

    ResponElimina
  2. Parece que saben mucho porque no paran de hablar los tíos. Erre que erre.

    ResponElimina

Una miqueta de relax