Un espacio abierto sin prejuicios humanos. Aquí no cabe el racismo, sexismo, LGTBfobia ni el especismo (la discriminación en función de la especie). Soy una rata y estoy orgullosa.
Jo, EspartaKa
Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.
Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.
Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.
Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.
Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.
Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.
Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.
Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.
Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.
Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.
Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.
dimarts, 25 d’agost del 2009
Sense paraules
divendres, 21 d’agost del 2009
La humana amb la que visc està depre perquè
el Dilluns li toca treballar. Necessita ànims!! EspartaKa es manifesta solidaria amb tots els humans i totes les humanes que, a partir del Dilluns, tindran SPV (Síndrome Post Vacacional) i ofereix aquesta cancó en senyal d'ànim:
Timi, el gos rater, hauría triat aquesta
I l'humà subscriu les paraules d'un GENI
Etiquetes de comentaris:
Síndrome Post Vacacional
dimarts, 18 d’agost del 2009
Senyors i senyores, xiquets i xiquetes, passen i vegen l'espectacle MÉS CRUEL del món

La coalición Infocircos ha solicitado a los ayuntamientos de Zaragoza, Sevilla, Málaga, Madrid y Valencia que anulen al circo Ringling la autorización concedida para ofrecer exhibiciones en estas ciudades en los próximos meses. Este circo está siendo procesado e investigado en Estados Unidos por numerosos casos de maltrato a sus animales -que han llegado hasta la muerte-, enfermedades, escapes e incluso ataques a personas.
Més informació: http://www.ringlingbeatsanimals.com/
Un circ de veritat (espectacle, art i màgia) on NO es torturen animals: el circ Gran Fele. Premi Nacional de Circ 2008.
dilluns, 10 d’agost del 2009
L'extradició del coronel Cordero
"La decisión de la Corte Suprema de Brasil de extraditar al coronel uruguayo Luis Cordero Piacentini a la Argentina abre una gran puerta para el esclarecimiento de los crímenes cometidos en el marco del Plan Cóndor, dijo hoy Amnistía Internacional.
Cordero está acusado de la desaparición de ciudadanos uruguayos y argentinos en el contexto del Plan Cóndor - incluyendo el secuestro de Adalberto Soba Fernández, que tenía tan solo 20 días cuando fue ilegalmente apropiado y entregado en adopción en 1976.".
http://digamosnuncamas.blogspot.com
dilluns, 3 d’agost del 2009
Perquè no són 50.000. Són 200.000.
Rescate aquest text, de Xavier Bayle: RESERVOIR DOGS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)