Jo, EspartaKa

Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.

Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.

Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.

Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.

Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.

Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.

divendres, 21 d’agost de 2009

La humana amb la que visc està depre perquè

el Dilluns li toca treballar. Necessita ànims!! EspartaKa es manifesta solidaria amb tots els humans i totes les humanes que, a partir del Dilluns, tindran SPV (Síndrome Post Vacacional) i ofereix aquesta cancó en senyal d'ànim:


Timi, el gos rater, hauría triat aquesta

I l'humà subscriu les paraules d'un GENI

2 comentaris:

  1. Yo es que he estado muy activa este verano, como ya habrás notado, así que me cogeré las vacaciones cuando la gente humana esté trabajando.
    Bueno te mando un meneo de bigotes para que comiences tu temporada de trabajo con ánimos. Pero, ¿oye, si la temporada de quesos todavía no ha empezado, tu de qué trabajas? Que estás de pinche cual Ratatouille?
    miaaausssss!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Sí, pues claro que lo he notado. Esa actividad no es normal, ¿te dopas, no?

    Contestando a tu pregunta, MUA se dedica a la importante y subestimada labor de supervisión general de este blog. La humana me mira y se niega a responder a la pregunta, dice que la mitad de su salario se dedica a la comida y gastos varios de MUA. Una exageración, claro.

    ResponElimina

Una miqueta de relax