Jo, EspartaKa

Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.

Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.

Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.

Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.

Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.

Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Estronci contra l’osteoporosi

Els gladiadors romans eren “esportistes d’elit” que despertaven passions, fins i tot, entre la gent més culta i refinada. Es recolzaven en tècniques de lluita molt desenvolupades, complexos mètodes d’entrenament i una estricta planificació de treball, i disposaven d l’atenció mèdica més avançada del moment.

Un documental del programa Timewatch (de la BBC Two) detalla les dades obtingudes a partir de la descoberta d’un cementiri de gladiadors a Efes, una pròspera ciutat romana a la costa mediterrània de l’actual Turquia. Una tomba contenia restes de 67 homes joves amb ferides de lluita, algunes curades i altres que causaren la mort dels lluitadors. Estava a prop de la tomba de l’entrenador i antic gladiador Euxenius, que tenia uns 50 anys al morir, segurament per causes naturals. Ha estat identificat per una làpida funerària que li dedicaren dos deixebles.

És necessita una dieta rica en proteïnes per a construir el teixit muscular, i els esportistes de força actuals fonamenten en la carn la seua ingesta de proteïnes. Dos antropòlegs forenses austríacs, els Drs. Fabián Kanza i Karl Grossschmidt, utilitzant un espectròmetre, establiren la quantitat d'estronci als ossos dels gladiadors. Les plantes tenen nivells més alts d’aquest mineral que els teixits animals. Si la nostra dieta és vegana, el nivell d’estronci als nostres ossos és molt major que la de les persones càrniques. Per això, els investigadors pensaven que els nivells dels gladiadors seria baix.

Però el que descobriren fou que els gladiadors eren vegetarians (si ingerien carn, era molt poca). La seua dieta es basava en l’ordi i les faves, i consumien una beguda amb vinagre i cendres que hauria estat la precursora de les begudes esportives. Segons el Dr. Kanza, “els romans coneixien més sobre el cos humà del que imaginem. Diversos estudis sobre l’osteoporosi mostren que l’administració d’estronci és més efectiva que la de calci, ja que la curació és més ràpida i els ossos es fan més estables”. Els alts nivells d’estronci podrien ser la causa de que els gladiadors es recuperaren millor de les lesions i ferides.

La majoria dels metges i metgesses continuen defensant que els lactis són el principal recurs per a lluitar contra l’osteoporosi. El poder i els diners de la indústria làctia oculten descobertes com aquesta, o la que relaciona l’osteoporosi amb l’excés d’àcids a la dieta (com els procedents de la ingesta de proteïnes animals, presents a la llet en grans quantitats).

Referències:

1. Los mejores atletas de la Roma antigua eran vegetarianos.

2. Cementerio de gladiadores. Europa Pres.

3. CSI Gladiadores. Canal de Historia.

4. Timewatch - Gladiator Graveyard. BBC Two.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Una miqueta de relax