Jo, EspartaKa

Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.

Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.

Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.

Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.

Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.

Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.

dijous, 24 de setembre del 2009

Taula rodona: Salud sexual y reproductiva. Derechos desde una perspectiva laica y una perspectiva católica

Amb la participació de Cristina García Pascual (Universitat de València), Elfriede Harth (Representant en Europa de Catholics for Choice - CFC), María Consuelo Mejía (Red Latinoamericana de Católicas por el Derecho a Decidir).

Dia: dilluns, 28 de setembre. 19 h.
Lloc: Universitat de València. LA NAU, C/Universitat, 2 (Aula Seminaris)


Organitza: Catòliques pel Dret a Decidir, que forma part de la Plataforma pel Dret a Decidir de les Dones de València.

450 niñas se casan con hombres mayores de 20

"En Gaza 450 niñas menores de 10 años se casaron con hombres del doble de su edad, en un evento de gala organizado por Hamas, la tarde del jueves.".

dijous, 17 de setembre del 2009

Su amor no era sencillo

Davant tanta violència, tantes morts, tanta "festa" tacada de sang, penge aquesta petita història, perquè tots i totes necessitem un moment per a respirar.

diumenge, 13 de setembre del 2009

Hay trabajos que matan

"Durante meses, la dirección recurría, después de una de la larga procesión de tentativas de suicidios, a las típicas explicaciones: tal empleado ya era depresivo de por sí; tal otro tenía problemas para devolver un crédito; el otro se angustiaba tras su divorcio... Nada que ver con sus nuevos métodos de gestión y movilidad obligatoria de la firma. Suma muertes y sigue."

diumenge, 6 de setembre del 2009

Disculpes per a Alan Turing

"Turing denunció un robo en su casa a la Policía y reconoció ingenuamente a los agentes que el sospechoso era un hombre con el que había mantenido relaciones sexuales. Fue condenado por "indecencia" en 1952. Se le aplicó la misma ley de 1885 que había llevado a prisión a Oscar Wilde. Un atemorizado Turing aceptó un tratamiento de castración química a cambio de no ser encarcelado.".

dimarts, 1 de setembre del 2009

Què no, què Hitler no era vegetarià

Acabe de comprar el diari Público i llig, en la carátula del DVD sobre la II Guerra Mundial que va amb l'edició de hui, el mite de sempre. La humana ha escrit una carta, a vore si la hi publiquen:

“En la carátula del DVD “La II Guerra Mundial – High Hitler” se indica que Adolf Hitler era “un vegetariano hipocondríaco”. Hipocondríaco sí, pero no vegetariano, esto es algo que está contrastado historiográficamente. Hitler era un apasionado del caviar y las salchichas, su plato favorito era el Leberknöld (albóndigas de hígado, típico de la cocina austríaca). Además, cuando el Partido Nazi llegó al poder se prohibieron todas las sociedades vegetarianas, por promover un estilo de vida ético y por su simpatía con el pacifismo.

Goebbels, ministro de propaganda, fue el encargado de difundir el falso mito de un líder de hierro, entregado únicamente a Alemania y alejado de excesos y pasiones: no fumaba, no bebía, no comía carne, no tenía relaciones sexuales. En definitiva, un engaño.

Les remito a la lectura de: Patterson, Charles, ¿Por qué maltratamos tanto a los animales? Un modelo para la masacre de personas en los campos de exterminio nazis, Ed. Milenio, 2008, traducción en castellano de Ethernal Treblinka donde se analizan las conexiones entre la masacre de animales y la de seres humanos durante el holocausto nazi.

Una miqueta de relax