Jo, EspartaKa

Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.

Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.

Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.

Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.

Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.

Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.

dilluns, 6 de juliol de 2009

Bolivia: primer país en el mundo que prohíbe el uso de animales domésticos y salvajes en los circos

"La ley fue de iniciativa de la Diputada Ximena Flores, representante de Potosí, y surgió como resultado de la evidencia recopilada en una investigación encubierta que reportó: leones mantenidos en un camión transportador (dos de las leonas estaban embarazadas pero continuaban actuando), un mandril confinando en una jaula pequeña, tres osos marrones mantenidos en compartimentos pequeños de un camión transportador de tan solo 2.5x 3m cuyo único ejercicio era caminar hacia y desde la pista del circo y la pequeña actuación que tenían que realizar, no se identificaron barreras de seguridad entre el público y los osos que debían bailar, hacerse los muertos y montar una bicicleta. Los resultados de esta investigación, fueron presentados al Congreso junto con la evidencia científica del sufrimiento de los animales en circos itinerantes en el informe “La Ciencia del Sufrimiento”. "
Per què?
Viurà encara aquell tigre? El dels coixinets cremats. Per a fer que ballara el col·locaven sobre planxes cremant i feien sonar la música. Després, només amb posar la música era suficient ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Una miqueta de relax