Jo, EspartaKa

Ho he parlat amb la gent del pis i, finalment, tots i totes ens hem decidit a escriure aquest blog. Els meus companys diuen que hem de contar la nostra història.

Sóc una rata. Els humans diuen que sóc un "animal de laboratori". Classifiquen a la resta d’animals com a coses, amb adjectius que ens defineixen per la nostra utilitat per a ells. I totes són dolentes per a nosaltres, els animals que no hem nascut humans.

Al laboratori ens volen pel mateix que volen una proveta. Som un instrument d’investigació. I ens inoculen tota mena de productes, ens donen descàrregues elèctriques, ens fan emmalaltir i arribar a la psicosi, ens fan patir. Ens torturen i maten per a provar barres de llavis o productes de neteja. No importa que les provetes no puguen sentir i nosaltres si. Ens tracten igual.

Els humans també utilitzen les rates de laboratori per a altres coses. Jo, per exemple, vaig ser comprada al mercat d’esclaus per a que em mengés una serp esclava que, tancada a la seua pressó-vitrina de la mida d’una caixa, menja quan els seus "amos" ho decideixen. Jo sóc tranquil·la i pacífica; m’hauria capturat ràpidament, i la preuada "propietat dels humans", mostrada amb orgull a les visites, no hauria patit perill.

Però la serp es va morir abans de menjar-me. Segurament de pena, somiant, dins de la pressó-vitrina, amb un ample territori, ple de pedres sota les que passar la nit i on prendre la calor del gran sol, no d’una trista llum artificial. Somiant ser lliure com les rates que li permetrien sobreviure, i amb les que lluitaria per la vida en igualtat de condicions.

Ella morí mentre jo esperava, a la tenda distribuïdora d’esclaus no humans, dins d’una gàbia on no em podia moure. El traficant d’esclaus no estava molt content que jo estigués a la tenda, no era bo pel negoci. Quan ja tenia decidit donar-me com a "pèrdua" (matar-me i llançar-me a les escombraries) es trobà un humà i una humana amb els que ha començat la resta de la meua vida.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Igualtat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Igualtat. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de juny del 2014

Dale al play

Hace poco compartí en Facebook un vídeo que muestra la realidad de lxs animales en los circos (debajo) y recordé una reflexión de una amiga, también de Facebook. Ella explicaba que no le gustan determinados vídeos, con violencia explícita, tanto de violencia hacia humanxs como hacia el resto de animales. En el caso de nuestra especie, explicaba que esa violencia (mostrando la cara de las víctimas sin su consentimiento) era una nueva agresión y una falta de respeto. Estoy de acuerdo en lo que se refiere a violencia hacia humanxs. Pero en el caso del resto de animales es diferente. Y que conste que no rebajo ni un milímetro la violencia que sufren lxs humanxs. Pero:

la esclavitud de por vida, violencia y tortura animal es legal, rutinaria y casi invisible. Luchamos para que deje de serlo, pero, de momento es así para una parte importante de la sociedad. La industria de explotación se esfuerza en que siga invisible: presenta leones que besan al domador, cerdos felices comiendo bellotas en parajes idílicos, vacas que ríen, etc. No muestra las jaulas de confinamiento, las miradas perdidas, los huesos rotos, las cicatrices. No muestra las trituradoras de pollitos macho. Tampoco las estereotipias (los movimientos repetitivos síntoma de enfermedad mental inducida por condiciones de vida penosas). No muestra la banalidad diaria del mal.

La industria de explotación presenta, en definitiva, la imagen feliz, la postal de anuncio. Desde los Derechos Animales se muestra una realidad para cambiarla, igual que las personas que luchaban contra la esclavitud humana mostraban la realidad frente a la sociedad esclavista y su estampa de la persona esclava feliz en la plantación. 

Lo que quiero decir es que, en esa batalla de la imagen, darle a este play es mucho más difícil que darle al play de un vídeo publicitario de Campofrío (o de cualquier otra empresa, me da igual). En esa batalla, perdemos. Pero no podemos presentar una realidad idílica que no existe. Primero porque lo que no se nombra no existe (esto lo aprendimos, cómo no, del feminismo). Y segundo porque saber es el primer paso para tomar conciencia y decidir no participar. No se puede fingir que no se sabe, si se sabe.

Y, personalmente, creo que es lo mínimo que se puede hacer por quien no tiene voz. Al menos, contar qué sucedió, para que no vuelva a repetirse. Nunca, a nadie.

dijous, 2 de febrer del 2012

Marea violeta

Pels nostres drets, per la llibertat afectiu sexual, per l'educació en valors, pels animals, per justícia, uneix-te a la marea violeta!



dimarts, 10 de gener del 2012

divendres, 20 de novembre del 2009

Manifestació: 25 de novembre de 2009

Dia internacional contra la violència de gènere

En record de Rocío, Silvana Aparecida, Francisca, Fabiola del Socorro, Francisca G.B., Avril Louise, Mª Paz, Elvira, Rosario, Inmaculada, Ona.

Manifestació a València.
Dia: 25 de novembre. 19.30 h.
Lloc: Parterre (cantonada C/de la Pau).

Lema: “EL MASCLISME MATA”

dijous, 5 de novembre del 2009

Il corpo delle done

"EL CUERPO DE LAS MUJERES es el título de nuestro documental de 25 minutos sobre el uso del cuerpo de la mujer en la televisión. Empezamos de una urgencia. La constatación que las mujeres, las mujeres reales, están desapareciendo de la televisión y que son reemplazadas por una representación grotesca, vulgar y humillante. "



dijous, 1 d’octubre del 2009

Presentació de DIVERSA-MENT


Col·lectiu LGTB de Camp de Morvedre

Divendres, 02/10/2009 - 19:30 h.
Lloc: Centre Cívic del Port de Sagunt

dijous, 25 de juny del 2009

Perquè la igualtat també s'aplica a casa



"El hogar, la casa común, sigue siendo una asignatura pendiente para la igualdad. Los avances hacia la paridad en la corresponsabilidad doméstica y familiar, están siendo muy escasos y bastante menores que en otros ámbitos. Pareciera que los principios de la igualdad se diluyeran una vez cruzamos el umbral de nuestras casas. AHIGE recoge la idea de la paridad en política, donde se establece un mínimo del 40% de representación de mujeres u hombres y traslada esa idea también al hogar, en línea con el axioma de que, en igualdad, lo personal es político y viceversa."

divendres, 8 de maig del 2009

17 de maig: Dia mundial contra l’homofòbia


Es celebra aquest dia perquè va ser el 17 de maig de 1990 quan l'Organització Mundial de la Salut va desclassificar l'homosexualitat com malaltia mental. Sí, 1990!!!... però hi ha més: hui en dia la transsexualitat encara es considera una malaltia per l'OMS:

No ho entenc, serà perquè sóc una rata?... perquè qui necessita tractament urgent és la persona que pateix transfòbia. Això sí que és una malaltia... que pot arribar a matar.

Una miqueta de relax